L’educació en els centres d’ensenyament de primària i secundària, des del punt de vista relacional,  es basa en la presència, en el contacte personal i grupal. La importància del diàleg, la comunicació directa i la retroalimentació que aquest procés produeix mai poden quedar en segon lloc per l’ús de les noves tecnologies. Aprendre, ensenyar a distància, intercanviar missatges i punts de vista, participar en comunitats virtuals i foros són grans recursos que complementen  la feina que es programa a les aules. La tendència a “divinitzar” les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) en l’ensenyament primari i secundari pot produir un distanciament humà i una reducció a un  pla secundari de les interaccions entre els autèntics protagonistes de l’educació: el professorat, l’alumnat i les famílies.

Educació, centrada en l’àmbit de les TIC, no és solament un cúmul d’informacions, accedir a totes les pàgines favorites, publicar  webs, treballar hores en xarxa, estar al dia i dominar totes les tecnologies. És molt més que això. Cal partir de la seqüenciació de continguts, valors, actituds que tenen els centres educatius i que són la base de la seva feina docent. Després ve l’articulació de tot el conjunt que produeix unes sinèrgies amb un denominador comú: la comunicació educativa. En aquestes relacions també compten les lleis educatives, l’organització de cada centre escolar i el trasllat a la pràctica del què s’ha concretat, amb interrelacions personals.

No s’ha de comunicar el què no existeix. El contingut a transmetre neix de la realitat dels centres i es recolza en la feina de cadascú, en els documents de funcionament, en el sistema organitzatiu  i en la planificació operativa. Qualsevol web escolar no té gaire sentit si no reflecteix què es fa realment, si no projecta els coneixements i els continguts que es generen a dins, si no aprofita el món exterior per ficar-lo al seu interior i, també, per col·laborar en aquelles propostes que ajudin a una millor educació i formació de l’alumnat. 

La millora de la imatge i de la comunicació dels centres no depèn solament d'una determinada planificació. Per sobre de la classe docent hi ha les decisions polítiques amb lleis, concerts, subvencions, polítiques i criteris de matriculació, disseny de curricuculms, declaracions, conclusions d'estudis, titulars de premsa i oblits intencionats del què no interessa recordar. Aquesta proposta deixa a una banda desànims ocasionals. Volem agafar amb il.lusió la capacitat comunicativa que tenen tantes webs en què treballen professionals docents compromesos amb la seva tasca. 

La web escolar aquí s’entén com un mitjà basat en el què es fa i es produeix al centre, en tots els àmbits, i que pugui ajudar a la societat a:

La importància que  donem a la comunicació respon a l’objectiu del tema per a aquesta web. Però no oblidem que la base principal és la planificació educativa, el treball presencial, el currículum i el professorat que es responsabilitza d’impartir els continguts a l’alumnat.

Com a autor d’aquesta web ofereixo, en primer lloc, una introducció sobre la comunicació escolar i la seva relació amb la web del centre. A continuació, algunes idees sobre la importància d'Internet, dels ordinadors i altres tecnologies en l’educació. Situat el tema, ens centrarem en unes quantes propostes per fer i millorar la web escolar, des del vessant comunicatiu. Després hi ha algunes observacions, aportacions i suggeriments sobre les webs dels centres educatius de Terrassa, visitades durant cinc mesos. Finalitzarem la web amb recomanacions de llibres, articles i una petita pinzellada personal a l’origen de l’interès per la comunicació en els centres docents, un tema bàsic en les organitzacions. 

Espero que el meu atreviment a l'escriure els textos d'aquesta web provocarà diàleg, opinions diverses, suggeriments, desacords, crítiques constructives. Us agrairia molt que me les enviessiu per poder aprendre de vosaltres.

Evaristo González Prieto, evaristogonzal@terra.es

Professor de l'IES Torre del Palau, de Terrassa, Barcelona.